Impulsem Manresa projecta convertir Puigterrà en un gran parc urbà
Per a Joan Vila, «cal fer una aposta decidida per recuperar 4 hectàrees de pulmó verd al centre neuràlgic de la ciutat
per al gaudi de les manresanes i manresans». El Parc s’executarà en fases, la primera de les quals consistiria
en la construcció d’un accés nou amb escales mecàniques des del Passeig, la instal·lació d’un bar restaurant amb vistes, i la creació d’espais per a la pràctica de l’esport, a banda d’un nou enjardinament general de l’espai.
Recuperar un pulmó verd de 4 hectàrees «és estratègic»
El Parc de Puigterrà és, potencialment, el principal pulmó verd de la ciutat, ubicat entre la carretera de Vic i el Passeig de Pere III, i es troba a una altitud de poc més de 281 metres sobre el nivell del mar, ocupant una superfície de gairebé 4 hectàrees (38.685 m2). La mida del parc s’aproxima a la d’alguns dels principals parcs de l’àrea metropolitana de Barcelona,
com per ex. el parc dels Torrents a Esplugues de Llobregat, a la meitat del Parc Cervantes, a Barcelona i té el doble de superficie del Turó Park, també de Barcelona. La gran virtut de la cota més alta és la singularitat d’un entorn privilegiat
al bell mig de la ciutat des d’on s’obtenen unes vistes panoràmiques excel ·lents. Segons Joan Vila, des d’Impulsem Manresa
«volem que el Parc de Puigterrà sigui una bandera de ciutat sota les premisses de salut i de sostenibilitat». També creu que «aquest projecte és estratègic i contribueix a fer una Manresa pensada per als ciutadans». Actualment el parc es troba abandonat. L’accessibilitat n’és el principal problema a causa que la trama edificada limítrof al parc fa que la ciutat li doni l’esquena, malgrat que disposa d’una enorme potencialitat. Des de l’equip d’urbanisme d’Impulsem Manresa s’ha realitzat un
estudi per millorar la integració del Parc de Puigterrà a la ciutat i renovar-lo. Per a Joan Vila, «volem que Manresa esdevingui capital en termes de qualitat de vida i la ciutadania pugui gaudir d’aquest pulmó massa temps amagat, oblidat per
tots els governs municipals des de fa dècades ».
Retornar el parc a la ciutadania
L’objectiu d’aquesta actuació és la reactivació del parc urbà de Puigterrà com a parc de proximitat en correlació amb les necessitats manifestes que la ciutadania de Manresa té en matèria d’espais de lleure, ja que actualment l’única alternativa existent amb característiques similars és el Parc de l’Agulla, situat en una posició perifèrica i a més d’una hora del centre de Manresa, caminant.
L’accessibilitat, el principal escull
La màxima prioritat del projecte és solucionar decididament l’accessibilitat al parc suplementant les escales actuals mitjançant escales mecàniques, solució àmpliament utilitzada i testada arreu, de la qual s’adjunten referències nacionals
(Barcelona o Lleida) i internacionals (Roma o Nova Deli) per tal que sigui molt més fàcil per a tothom arribar tant a les cotes mitjanes com fins a les cotes superiors. Segons Jesús Alonso, ex-degà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, «el potencial del parc és enorme, però s’ha de fer accessible per fer-lo útil. És un pulmó verd inusualment cèntric en ciutats mitjanes com Manresa, que es troba clarament infrautilitzat, i en un estat molt deficient i absolutament millorable». Aquesta solució ha d’aconseguir alhora potenciar l’accés des del costat est de la ciutat. Una primera fase passarà per millorar-ne
els accessos existents. Als tres accessos per a vianants actualment existents (els referenciats com a (1), (2) i (3) al plànol d’accessos) es contemplarien:
» Escales mecàniques de pujada i baixada des de l’accés (1) del Passeig de Pere III i del carrer de Circumval·lació (cota 243,2 ) fins a la cota més alta del Parc (281,17). Actualment aquest accés es troba tancat (veure el núm. 5 al gràfic).
» Escales mecàniques de pujada i baixada des de l’accés (2) del Passeig de Pere III i del carrer Circumval·lació (cota 243,2) fins a una cota mitjana del Parc (254,4). Es tracta de l’actual accés principal (veure el núm. 6 al gràfic).
» Escales mecàniques de pujada i baixada des de l’accés (3) del Passeig de Pere III, el carrer de Canyelles i el carrer de Circumval·lació (cota 246,60) fins a una cota mitjana del Parc (255,0). Aquest n’es un accés secundari en l’actualitat (veure el núm. 7 al gràfic). L’únic accés rodat actual (4), restringit a través del carrer de la Pujada del Parc del Castell, es convertiria en un itinerari adaptat, s’orientaria als vianants, per la qual cosa es naturalitzaria, es tractaria el seu paviment i s’il·luminaria adequadament.
En una segona fase, caldria incrementar el nombre d’accessos al Parc des de la ciutat: s’habilitaran dos nous accessos
des de la part est de la ciutat, ara sense permeabilitat respecte el parc.
» Escales mecàniques de pujada i baixada des de l’accés de vianants (4 en el plànol d’accessos) de nova creació des de la Carretera de Vic i el carrer de la Pujada del Parc del Castell a l’alçada del número 7-9 (cota 262,10) fins al Mirador (cota 279,4).
» Accés de nova creació (5 en el plànol d’accessos) des del carrer del Sol comunicant-lo amb la base de l’accés de
vianants (4 en el plànol d’accessos).
Projecte integral: noves dotacions i actuacions a l’interior del Parc
Un dels aspectes rellevants de la proposta és creure que només si hi ha serveis al Parc, especialment al cim de Puigterrà, hi haurà l’alicient per a un ús ampli, divers i inclusiu. Poder beure o menjar, poder jugar, poder trobar-se o senzillament estar
en un lloc confortable, són aspectes claus de la proposta d’Impulsem Manresa per a aquest nou parc central de la ciutat i de la comarca.
» PISTA CASTELL: D’una banda, Impulsem proposa integrar l’antiga pista del Castell a les solucions pel Parc i els seus accessos. Situada en una posició estratègica respecte de la Plaça d’Espanya i el nucli comercial de la ciutat, s’hi proposa una naturalització i recuperar una pista de bàsquet amb grad es per a esport de competició escolar i federatiu.
» UN NOU BAR-RESTAURANT AL CIM: Es proposa l’adequació del local ja existent (Agrupació Astronòmica de Manresa)
per a realitzar una concessió de servei públic destinat a hostaleria, adreçat a la gestió d’un bar-restaurant d’àmplies terrasses amb umbracles. Aquests espais i el local, en posició de centralitat del conjunt del Parc, actuaria com a dinamitzador, reclam i incentiu d’aquest espai de lleure de la ciutat, alhora que propiciaria la contemplació de la ciutat en sentit sud i en sentit nord-oest. En aquest indret es podrien recuperar també els concerts d’estiu que es feien ja fa dècades.
»ESPAIS PER A LA PRÀCTICA ESPORTIVA: Pel que fa a noves dotacions, la proposta contempla la creació d’alguns espais per a l’activitat física a la part nord-est del parc, que inclourien una pista de bàsquet i de voleibol de base, tennis taula, circuit d’elements d’entrenament personal (calistènia) i elements específics per a la gent gran que serien d’utilitat general però molt adreçats, per proximitat, als usuaris del Centre Cívic del carrer de Circumval·lació, com ara espais de joc de petanca.
»NOU ENJARDINAMENT, IL·LUMINACIÓ I TANCAMENT: La intervenció a l’interior del propi Parc (traçat de camins, espais amb gespa, arbrat, espècies d’interès botànic, etc.) s’entén que ha de ser molt respectuosa amb la solució actual de l’espai i hauria de comportar reparacions i condicionament dels actuals camins en sauló i una regeneració curosa de parterres i elements deteriorats restants. S’haurà de dotar al parc de mobiliari urbà suficient, especialment a les zones on hi ha els miradors, i d’un tancament ben resolt paisatgísticament i d’una il·luminació revisada, que permetin establir controls de seguretat, la regulació d’horaris de servei i en facilitin la vigilància al recinte, per tal de preservar-lo de potencials accions vandàliques.
» UN ESPAI PER ALS ANIMALS DE COMPANYIA: Es destinarà així mateix un espai, al nord, perquè els animals de companyia puguin anar deslligats, en un recinte situat en una cota d’alçada mitjana.
» LA POSSIBILITAT D’APARCAMENT D’una banda, amb els establiments privats existents des dels accessos (3), (4) i (5) i, d’altra banda, amb la previsió d’aparcament grafiat amb el número 19, sota la pista 3 (referenciat al mapa de dotacions) i el carrer de Circumval·lació. Aquest tindria accés d’entrada i de sortida des del Passeig de Pere III i també des del carrer de Circumval·lació. Tindria una capacitat estimada de 205 vehicles i donaria servei al propi Parc de Puigterrà, a la futura estació dels FF.CC. de la Plaça d’Espanya i serviria també per acollir més vehicles procedents de les previstes extensions d’illes de vianants.
La gestió: pública i amb col·laboració privada
Pel que fa al model de gestió, s’han de diferenciar, en primer lloc, les dotacions
que són per a ús comercial com és el quiosc del mirador i el bar-restaurant de
la cota superior, que es realitzaria mitjançant una concessió d’utilització i explotació
a una empresa perquè ho gestioni; i en segon lloc, la substitució de l’antiga
pista Castell que es posaria a disposició dels clubs d’esport base i formatius seguint
la mateixa formula del poliesportiu del Pujolet o del Complex Vell Congost.
Finalment, no hi hauria un model de gestió determinat pels espais de lleure com
la pista de bàsquet que es troba al mig del parc o les taules de ping-pong, ja que
quedarien a disposició dels usuaris sempre que el parc romangui obert.
No oblidar el nostre passat: recuperar la memòria històrica
Dins del conjunt de l’actuació, convé ocupar-se de les restes de la Fortalesa al Puigterrà que es conserven, i que es troben classificats com a BCIN (Bé Cultural d’Interès Nacional). Es tracta d’unes bases d’antics murs del Castell situats tots ells al voltant del mirador sud. En el marc d’aquest projecte es protegiran els actius històrics, patrimonials i culturals afegint-hi informació i valorant-los en el context de les modificacions del parc. Dins el mateix capítol de conservació històrica,
seria altament recomanable recuperar i posar en valor, fent-los visitables, el conjunt de túnels que se situen sota
el parc, coneguts com a Refugi Antiaeri del Turó de Puigterrà o del Castell, que configuren uns 2.000 m2 de galeries excavades sota el parc l’any 1936 amb accessos des del carrers de Circumval·lació i del Sol. Aquests bens estan classificats
com a BCIL (Bé Cultural d’Interès Local) i constitueixen un clar exponent de recuperació de la memòria històrica.
Una execució per fases El projecte es podrà executar per fases i aquestes s’alinearan en base a la corresponent
dotació de recursos pressupostaris disponibles i a les anualitats necessàries. És evident que es prioritzaran els accessos existents. Es tracta, en qualsevol cas, d’un projecte amb execució plurianual,per la seva ambició i el seu gran
abast. Es considera que l’actuació pot estar subjecte a importants subvencions parcials degut a l’interès estratègic, vinculat a la renovació de zones verdes d’ús públic i a l’aposta per la sostenibilitat mediambiental. Aquestes fonts de finançament tindrien, principalment, l’origen d’institucions europees, del govern de l’Estat o de la pròpia Generalitat de Catalunya.