L’ampliació del pavelló Nou Congost per la cara sud i oest incrementarà la capacitat de l’equipament fins a 5.000-7.500 localitats Una residència d’esportistes d’alt rendiment, un hotel de 4*, un Centre de Medicina de l’Esport, una Facultat de Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport, i un nou pavelló Poliesportiu, per configurar una ciutat esportiva de primer nivell europeu.

Una nova gran illa de l’esport. L’encaix urbanístic parteix de la base del sistemes generals d’equipaments existents amb el canvi dels usos d’una illa, ara adscrita al Pla parcial Pont Nou II, per encabir-hi la zona de residència, equipament imprescindible per a la proposta. El projecte alinearà les fases en base als recursos econòmics disponibles i l’horitzó temporal necessari per realitzar els ajustaments i desenvolupaments urbanístics corresponents. Per a Jesús Alonso, integrant de la llista d’Impulsem Manresa, i ex-degà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, «el projecte de la ciutat esportiva, que està sobreposat al POUM del 2017 i respectant rigorosament la base dels sistemes generals d’equipaments existent tret d’una illa
que recentment ha estat adscrita al Pla parcial del Pont Nou II, significa preparar la zona sud-oest de Manresa pels reptes
urbanístics dels propers 30 o 40 anys. A nivell de comunicacions i aparcament, no només revertirien estrictament sobre la
zona esportiva sinó que beneficiarien i accelerarien l’execució del nou plantejament del polígon Pont Nou II. Per tant, és una iniciativa que dona solució a dos problemes endèmics de la zona.» De totes maneres, Jesús Alonso considera que «cal tenir en compte que el projecte ha de constar de dues fases diferenciades que aniran més enllà d’una legislatura política perquè és un projecte de ciutat, i que caldrà realitzar en base als recursos econòmics disponibles i l’horitzó temporal necessari per realitzar els ajustaments i desenvolupaments urbanístics corresponents».

Una millora dels accessos i la vialitat. En primer lloc, caldrà implementar i millorar els accessos i la vialitat previstos al Pla General d’Ordenació. Es contempla la creació del passeig de l’Esport i d’una via paral·lela a les vies del tren que uneix la sortida 131 de la C-25 amb el pont del Congost, la prolongació del carrer perpendicular a la Carretera de Sant Joan fins a enllaçar amb aquelles vies i amb el futur teixit urbanitzat del sòl industrial del polígon Pont Nou II. En la mateixa línia, es planteja la sostenibilitat del desenvolupament, la millora energètica, el soterrament de línies AT i MT, i l’adequació de l’entorn amb aparcament necessari per la capacitat de les instal·lacions. Així doncs, es passaria de les 350 places actuals, insuficients en dies d’esdeveniments esportius, a una capacitat de 1.020 places en estacionament de superfície i vials, més unes altres 804 places més en aparcament soterrani. Del total de 1.824 places previstes, 396 places s’ubicarien a la zona del camp de
futbol, i la resta, 1.428 places, davant del complex de pavellons i del nou Congost. També es milloraria l’accés de l’aparcament del camp de futbol ampliant-ne l’ample per tal que tingui doble carril. Finalment, en matèria d’accessos pels vehicles, destacaria l’execució necessària del pont de connexió amb la Carretera de Cardona, previst al Planejament vigent. Per a vianants, es planteja millorar la connexió a peu entre la ciutat esportiva, el bosc del Suanya i el Collbaix.

Ampliació del Nou Congost En segon lloc, la millora d’equipaments s’iniciaria amb l’ampliació del pavelló
Nou Congost per la cara sud i oest per tal d’incrementar la capacitat de l’equipament fins a 5.000-7.500 localitats i adequar-lo perquè es puguin realitzar altres esdeveniments, com per exemple concerts, actes o competicions d’altres disciplines esportives. 

En el mateix edifici es crearien dues pistes annexes, ubicades sota les grades de la zona oest, per a la pràctica d’activitats que requereixin poliesportiu com el bàsquet, el voleibol o el futbol sala, així com un espai “indoor” per a ioga o pilates. Els vestidors dedicats al beisbol, futbol formatiu i rugby es remodelarien per millorar-ne la capacitat i la qualitat. En tercer lloc, referent a les noves edificacions de la Ciutat Esportiva, s’hi crearia un Centre de medicina de l’esport, amb un Centre de rehabilitació i gimnàs, que tindria assignades també sales per a la pràctica d’altres esports indoor com el ioga o pilates. Com s’ha esmentat, es preveu també la creació d’un Centre d’Alt Rendiment Esportiu C.A.R. per Manresa amb una Residència d’esportistes d’aquest mateix CA.R. Manresa i d’estudiants de l’E.F.T.E / C.A.F. S’aposta, així mateix, per la Formació amb la creació d’una Facultat de Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport (possible a la FUB), adreçada a la formació i titulació de Tècnics Esportius de graus mitjà i superior E.F.T.E./C.A.F, així com d’un centre formatiu dedicat a la medecina i l’esport (vinculat possiblement a UVIC-UCC).

Un model de gestió públicoprivada per assolir l'èxit. Com es finançarà una actuació de tal envergadura? D’una banda, l’Ajuntament
ha de finançar les comunicacions, la urbanització i la parcel·lació de l’entorn per tal de facilitar-ne la implementació que anirà a càrrec d’altres actors, també privats. Pel que fa als equipaments, és necessari diferenciar la funció i model de gestió del mateix per tenir avaluar el finançament. De tota manera és evident que les federacions i altres organismes estan apostant com a línies pròpies de negoci la creació i gestió d’equipaments. A Manresa un model és l’Ateneu les Bases. D’altra banda, equipaments com l’hotel previst, o la residència d’esportistes, són clarament inversions privades. Des del punt de vista de la gestió dels equipaments previstos, els purament esportius com pavellons poliesportius, pistes d’entrenament o vestidors seran gestionats íntegrament per l’Ajuntament. D’altra banda, les instal·lacions que ocupin entitats privades hauran de ser gestionades i finançades íntegrament per aquests mateixos actors, que l’Ajuntament haurà d’acompanyar i facilitar-ne la implementació. Aquest apartat contempla, a part del centre d’e-sports, tot el relacionat amb el centre de medicina de l’esport, inclòs el centre de rehabilitació i gimnàs, la Facultat de Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport, preferiblement es facilitaria l’entrada de la FUB. i els allotjaments com la residència d’esportistes i l’hotel.