Manresa és una ciutat intermitja de la segona corona del sistema de ciutats de Catalunya. Impulsem Manresa ha treballat en un projecte de caire urbanístic i mediambiental perquè la ciutat esdevingui Capital de la qualitat de vida constituint-se com a una ciutat amigable i saludable capdavantera.

La mobilitat territorial

Manresa té una posició territorial privilegiada, i a les característiques socioeconòmiques que tenim, existeix un conegut i claríssim déficit en matèria de grans infraestructures que es tradueix en que els bagencs no tenim el nivell de servei que mereixem. No cal incidir massa més en la diagnosi de la situació, sino en tornar a afirmar i reivindicar clarament que la C-55 ha de ser desdoblada i la Generalitat hauria de procedir al rescat de la C-16. Així mateix, la solució ferroviària dels FFCC que ens farà passar per Martorell no conjuga bé amb les necessitats de disposar d’una connexió amb Barcelona en 50 minuts, mentre que la pretesa connexió de RENFE via Sabadell és un futurible incert. Passem , però a parlar de Manresa i de l’àmbit urbà més directament relacionat amb nosaltres. A fi de vertebrar i unir la Ciutat amb la connurbació, les solucions de mobilitat interiors s’hauràn de complementar amb les futures estacions de FGC i tenir correspondència amb RENFE, com succeeix amb el traçat de la línia de circumval. lació que es proposa. En aquest cas, l’estació de la Plaça Prat de la Riba-Pont del Ferro actuaria com a intercanviador intermodal amb les línies proposades per la Generalitat de Catalunya per relligar el Bages amb transport públic, amb especial èmfasi a la part nord, amb Sant Fruitós de Bages, Sant Joan de Vilatorrada, Santpedor o Callús i Súria. Així, la solució d’un “TramBages”, enllaçant des de Prat de la Riba amb el nord, aprofitant el traçat existent ( amb parada a l’Agulla )o amb St. Joan dès de la línia de circumval.lació es presenten com a molt vàlides. El tranvía-metro lleuger té la flexibilitat de circular per dins la Ciutat a 20-25 km/h i fora, a més de 60 km/h.

Mentrestant, s’hauria d’apostar per opcions subsidiàries com l’autobús elèctric o híbrid i, en menor mesura, per l’autobús de combustió convencional. Val a dir que aquest ( la mobilitat exterior ) n’es un aspecte molt rellevant, car els fluxes de la mobilitat obligada ( residència-treball-residència ) externa son tan importants en volum com els de l’interna. Una solució externa que permetès, en bona part, no acudir al treball en cotxe des de la connurbació, no cal insistir en el benefici que pot arribar a representar per la Ciutat.

 D’altres elements de la Ciutat saludable : Illes de vianants fora del Centre Històric; Parcs i les plaçes i jardins urbans

En aquest sentit hi hauría una primera línia d’actuacions : la de delimitar, participar, executar i implantar en la propera legislatura 3 noves “illes de vianants”, a més de les existents al Centre Històric i de la recentment prevista del carrer Guimerà , i que es consideren prioritàries: 1) la zona que dibuixa el carrer Pompeu Fabra, Plaça Independència i carrer Saclosa; 2) la superficie compresa entre la Plaça Espanya i carrer Carrasco i Formiguera i 3) l’espai que conforma Puigterrà de baix amb Era del Firmat i carrer Sant Joan Baptista de la Salle. Per tal de potenciar l’aposta pels espais “verds” de la Ciutat saludable, el Consistori, al nostre parer ha d’apostar per tres eixos d’actuacions : a) El primer, recuperant i dinamitzant l’ús dels grans Parcs urbans existents, com per exemple el Parc fluvial del Cardener, el Puigterrà, el Puigberenguer o l’Agulla, per mitjans de col· laboració publico-privada. b) El segon, acondicionant o re-acondicionant les places i jardins urbans existents ( i els seus mobiliaris urbans ) perquè facin la ciutat més amable, verda i amb més ombra. També cal realitzar actuacions per millorar el confort ambiental de petits espais existents o bé que s’hagin obtingut per remodelació urbana ( especialment al Centre Històric on hi ha espais oberts inerts i buits de vida) . En aquest capítol tambe hi entra el manteniment correctiu dels carrers, per millorar-ne els perfils transversals i amb l’inclusió de, per exemple, carrils bici seriosos i adequats, seguint l’anàlisi del Pla de Mobilitat 2023. Per últim, l’irrupció del “Tram Manresa” exigiría la remodelació dels eixos viaris vinculats a l’execució d’aquesta iniciativa ja que n’afectarà el perfil transversal (amplada de la calçada, carrils de circulació, arbrat i plantacions arbustives, il-luminació, mobiliàri urbà, etc...). Aquestes darreres accions aniríen en paral.lel a cadascuna de les fases d’implantació del tranvía-metro lleuger “Tram Manresa”.

Altres mesures urbanistiques: el POUM 2017 i el desenvolupament específic d’algunes importants operacions

Convindra portar a terme un anàlisi pormenoritzat del vigent POUM 2017 ( técnicament força reeixit i ortodoxe, però amb moltes rigidesses operatives en la seva aplicabilitat ). La problemàtica existent té, principalment a veure, amb el sòl urbanísticament ralentitzat o immobilitzat amb necessitat de desenvolupament previ de planejament derivat i de figures de gestió i execució. Pel que fa als PMUm i PMUt, caldrà, eventualment, redactar d’ofici alguns plans de millora urbana puntals (009, 012 o 013), modificar parcialment alguns d’aquélls, i en cas de ser essencials, utilitzar la via de l’expropiació (010) i modificar – quan no directament deconstruir alguns altres (006, 011, 020). Referent als PMUt, també fora necessari mantenir els essencials, redactar els fonamentals i reajustar-los a les noves solucions de soterrament previstos a l’entorn de la Plaça Espanya per l’acció de FGC. Anàlogament s’hauría d’abordar la resta de figures i moltes de les previsions actuals, si volem disponibilitat real de sòl susceptible d’esser urbanitzat i edificat (PPU, A.R.E., etc..). I, per últim, pel que fa al desenvolupament específic d’algunes grans iniciatives que té o bé plantejades o bé en marxa la Ciutat, algunes reflexions :

 - El soterrament dels FFCC GENCAT i les estacions : Pel que fa, en primer lloc al soterrament, es creu que constitueix una gran oportunitat per recosir els teixits urbans existents ,tot eliminant l’escletxa ferroviària de superficie. Una oportunitat única d’ordenar nous fronts edificables, d’aparició de rambles arbrades, d’espais lliures. El repte: aconseguir l’encaix i vertebració en relació a la trama preexistent dels barris. Pel que fa a les estacions, potser no es tractaría tant de fer una estació “términi”, com de projectar i posar en marxa una nova necessitat per la Manresa del 2040 : una estació intermodal al Pont del Ferro/ Plaça Prat de la Riba, un hub que permeti intercamviar bus ( l’estació d’autobusos actual s’hi desplaçaría..), FFCC (el baixador, remodelat i ampliat, pot ser perfectament l’estació final de trajecte ) i tranvía-metro lleuger : Tram Manresa i Tram Bages. L’actual Manresa Alta s’eliminaría. Això estalviaría molt pressupost, que es podría redireccionar cap a la nova estació intermodal “Manresa/ Bages”.

 - La Fábrica Nova: es tracta d’una oportunitat indubtable per la Ciutat, no nomès pel que pot arribar a suposar en termes d’ensenyament universitari, de recerca i d’emprenedoria, sinó pel significat d’incorporar a la trama urbana un enorme espai plé de valor històric i patrimonial i un espai lliure destinat a Parc, impagable per la Ciutat. Els reptes: resoldre el diàleg i l’integració entre aquests espais i la trama urbana preexistent dels barris veïns i de la Ciutat ; traduir l’actual formulació genérica del “Projecte” en realitats funcionals i resoldre els aspectes econòmic-financers. La solució del vigent POUM 2017, que recull la proposta Batlle-Roig-Ludevid, n’és força satisfactòria.

 - El polígon industrial Pont Nou II i el polígon industrial els Comtals: d’una banda , pel Pont nou, s’ha de dur a terme tot el procès d’execució de les obres d’urbanització amb la máxima diligència. D’altra banda, pel Polígon industrial els Comtals ens hem d’esforçar en resoldre les problemàtiques que tenen bloquejada la seva recepció. Es tracta d’un sòl industrial ja urbanitzat i que li fa falta a la Ciutat.

 - El Parc de l’Agulla necessita d’una dinamització específica d’activitats lúdiques, com la de la proposta que Impulsem Manresa va presentar en el seu día, i d’una més fàcil comunicació per arribar-hi com la que s’ha citat.

 - El Parc Puigterrà ens ofereix l’oportunitat de recuperar per la ciutadanía prop de 4 hectàrees situades al bell mig de la Ciutat. La proposta d’Impulsem Manresa també recull les actuacions específiques que hi proposem, bàsicament: a part de la convenient remodelació gral. del recinte, garantir l’accessibilitat mitjançant instal.lacions mecàniques, obrir el Puigterrà cap a l’Est i Sud, incorporar dotacions a la cota superior que dinamitzaríen l’ús del parc, en régim de concessió i equipar el Parc amb algunes instal.lacions esportives de base.