És Nadal? Si entres a Manresa per la carretera Cardona o passeges per molts dels seus barris no ho sembla pas. Més enllà de les creences individuals, deixar que el paisatge urbà de la ciutat s’engalani per les festes nadalenques és una oportunitat per celebrar valors com la pau i la generositat, però també per mantenir viva la nostra identitat cultural i enfortir els llaços comunitaris. Ara, però, sembla que “fa modern” celebrar el solstici d’hivern en comptes del Nadal. Aquesta festa no se celebra a casa nostra des del segle IV, però molts dels elements associats al solstici, com la llum (espelmes, focs, llums de Nadal) han perviscut en les celebracions nadalenques modernes, mantenint l’esperit d’aquesta antiga tradició. No obstant, més enllà de l’espai emmarcat per la Muralla Sant Domènec, el Carrer Jaume I i la Bonavista (i del serrell que li ha crescut a la Torre del Campanar de la Seu), la ciutat està pràcticament a les fosques. A la plaça de l’Ajuntament hi trobem un arbre de Nadal fet amb llums. Un arbre, i no un pessebre (o un caganer!), perquè les tradicions foranies les rebem amb els braços oberts mentre desterrem les nostres. A tall d’exemple, només cal parar l’orella i escoltar el fil musical que ens acompanya passejant per Manresa. Cap nadala. Sentir tot el dia el “Jingle Bells” fa més nadal que escoltar “el noi de la mare”? Com volem acollir en català si el català no és present als carrers ni tan sols per Nadal? Com volem ser inclusius si no som capaços de mantenir vives les costums locals? De debò que no hi havia cap local per acollir l’entitat que ha representat el Pessebre Vivent al Pont Llarg? No tenim nadales, no tenim pessebre, i l’únic tió de la ciutat, el que ha pagat el comerç del carrer Guimerà, ja pateix una bretolada el primer dia.
Més enllà del paisatge urbà, el Nadal també hauria de traspuar en les nostres tradicions. Per aquí tampoc no anem pel bon camí. Hi ha una tradició poc arrelada, però que ja ens sentíem nostra, com era la pista de gel, que ha desaparegut. Des de l’any 2013 (primer des de la Font de les Oques i després des de la Plaça Sant Domènec) la pista de gel per Nadal ens ha aplegat al centre de la ciutat per riure i celebrar, i ha convidat als comerciants de la zona a tenir les botigues obertes, contribuint així a mantenir la imatge d’una ciutat viva i dinàmica. Hi ha una altra tradició que sí que és nostra i que l’estem destrossant any rere any. De debò que ens cal substituir la nit de reis per la nit dels astres? També hem perdut el seny?
Cert que l’estalvi energètic és important, però hi ha mesures per reduir la despesa energètica i mantenir tant els llums de Nadal com la pista de gel. Volem crear escenaris per les actuacions de grups locals o plataformes de joc pels infants? Endavant! L’esperit nadalenc hauria d’omplir totes les places de la ciutat. Recolzem la innovació, però també hem de fer valer les nostres tradicions. Innovar no és menystenir la cultura catalana ni destrossar allò que funciona, és contribuir a crear nous espais i la llavor per conrear noves propostes culturals que puguem reconèixer com a pròpies. Poder és voler.