En una entrevista recent al 9 Nou l’alcaldesa de Vic, Anna Erra, assegurava que lluitaria perquè Manresa no fos la capital de la Catalunya Central. Un parell de dies després l’alcalde d’Igualada, Marc Castells, també treia pit fent referència a la capitalitat universitaria de la Catalunya central que Igualada preten ser. Aquestes afirmacions son fruit, només, de la pràctica de cap cot i d’arrosseganent de peus que han practicat els últims governs de la nostra ciutat. La grisor, la baixa autoestima, la mediocritat i la incapacitat de l’actual alcalde fan brillar als pobles veïns per sobre la nostra ciutat degut a la incompareixença dels de casa nostra. Com veieu, tothom s’hi atreveix. Qui seran els seguents a reivindicar-ho ? Berga, Solsona, Sant Fruitós de Bages?
Tot aquest pretext també acaba posant de manifest els evidents conflictes d’interessos que formen part inherent dels partits d’àmbit nacional i reforça la idea i l’esperit de les candidatures municipalistes. Aquestes candidatures, que no estem supeditades a les tuteles de Barcelona o Madrid, coneixem bé el terreny perquè ens interessa el benestar de tota la ciutadania, i solament ens ocupa i ens preocupa el nostre municipi i els que hi viuen.
Dit això, i sabent de la situació actual en la que es troba la nostra ciutat, ens toca a nosaltres parlar-ne perquè és prioritari recuperar les idees de capitalitat i omplir de contingut aquesta paraula per projectar una visió de futur de la nostra ciutat. Dishortadament, aquest govern nostre no mira a llarg termini, simplement cerca el regat curt i la política estèril de baixa volada que no transforma, que no il·lusiona que no enorgulleix. Tanmateix, és cert que no per repetir mil cops la paraula capital o capitalitat tornarem a ser-ho o sentir-ho, ni tampoc ens guanyarem aquest dret a copia de promeses, perquè només són promeses en forma de fotografies i notes de premsa, ni pedaços grandiloquents. Encara que aquests aconsegueixin fer desfilar Consellers disfressats de festival de cinema dolent, comparses de celebrities polítiques nacionals o el President d’una Generalitat paralitzada. Així doncs, en primer lloc cal treballar el concepte de la capital de la qualitat de vida, a través de mantenir una ciutat segura, participatica, cívica, verda i bella. Ens hem de senitr a gust a casa nostra. En segon lloc, enfocar-nos en ser capital del coneixement i del talent, per llaurar un futur d’oportunitats a les proximes generacions per tal que puguin desenvolupar els seus projectes personals i vitals a la ciutat. En tercer lloc, revitalitzar Manresa com a motor econòmic i social, amb especial ènfasi en la connectivitat, el comerç, les entitats i la transparència. En darrer lloc, creure’ns que podem ser capital cultural i esportiva de primer ordre posant en valor els nostres actius patrimonials i associatius. Si treballem i creiem que una altra Manresa és possible aconseguirem transformar la ciutat. Manresa podra ser imitada, però mai igualada.