Un nou impuls a la indústria i el talent.
A l’edat mitjana, Manresa era una ciutat que tenia una dimensió i projecció semblant a Girona, per damunt de Vic o Igualada, en un moment en què Terrassa o Sabadell no eren més que poblets rurals. Manresa tenia gremis, generava riquesa, va ser capaç d’aixecar la Seu i era una ciutat important en un regne que dominava la Mediterrània. Més tard, al llarg del segle XVII, Manresa es va reinventar i va destacar en el tèxtil de la llana i la seda. Amb la revolució industrial, Manresa serà capital econòmica i comercial d’una Catalunya central que viu una expansió industrial sense precedents.
Amb l’inici de l’època democràtica i la fi de l’autarquia econòmica espanyola, la nostra ciutat va quedar a mercè d’alcaldes, inicialment socialistes, que no van tenir una visió a llarg termini de la ciutat i no van saber estar a l’altura d’una crisi industrial, econòmica i social sobrevinguda. Aquesta manca de visió estratègica ha estat un comú denominador dels successius governs, fet que ha abocat les empreses manresanes, i les que es volien instal·lar aquí, a buscar parcel·les en pobles veïns com Sant Fruitós, Santpedor o als polígons del Bages sud, degut a la falta de sòl industrial.
Aquest greuge s’ha sostingut sobre diferents factors clau: la falta de desenvolupament del polígon del Pont Nou, o els Comtals, els quals els manquen condicions bàsiques com un bon clavegueram o accessos transitables perquè les empreses s’hi instal·lin; la manca de competitivitat de Manresa, degut a les males connexions viàries; la impossibilitat de relligar el centre de la ciutat amb les zones industrials mitjançant transport públic; la pèssima gestió del polígon del Parc Tecnològic, que s’ha quedat a mig fer; la mala praxi en els usos del polígon dels Dolors; la falta de sinergies entre polígons; i la incapacitat de l’Ajuntament per tenir una oficina de promoció econòmica en condicions i mantenir contactes fluids amb empreses, patronals, departaments i ministeris d’acció exterior que puguin actuar com a captadors d’empreses que regenerin el teixit industrial.
Malgrat tot, la iniciativa privada i l’empenta dels emprenedors fa que els polígons hagin professionalitzat la seva gestió, es coordinin i treballin de manera conjunta per defensar els seus interessos. Un bon exemple és el lideratge per a la generació d’energia verda amb un model cooperatiu modèlic que s’està començant a replicar en diversos indrets.
Si volem que Manresa sigui un pol d’atracció d’empreses innovadores o d’alt valor afegit, i alhora deslligar-nos de sectors de poc impacte econòmic com per exemple el logístic, és clau treballar perquè Manresa esdevingui la capital del coneixement i del talent. Cal crear un clúster local que conjugui empreses punteres en els seus sectors, el món formatiu de la mà dels centres universitaris i de formació professional i les administracions, per tal de cohesionar els diferents actors perquè pensin, dissenyin i executin una estratègia de reindustrialització de Manresa i el Bages.
