A Catalunya hi ha gairebé 650.000 fitxes federatives esportives i a Manresa es calcula que n’hi ha més de 7,000, fet que posa la nostra ciutat en el mapa de l’esport nacional i internacional de les diferents disciplines esportives. Això és degut, en primer lloc, a referents com Núria Picas, Nina Pont, Meritxell Calduch, Montserrat Ubach, Loles Vives, Mercè Rosich o Lídia Camprubí, amb disciplines que van des de l’espeologia fins a d’altres més comunes com bàsquet o l’atletisme. En segon lloc, cal reconeixer que aquest clima és fruit d’un teixit associatiu molt sòlid i vocacional de la nostra ciutat, que consta de 43 clubs en 26 esports, però que també irradia els pobles veïns de la comarca. El bàsquet de Sant Fruitós i Artés, l’handbol de Súria, l’hòquei a Sant Vicenç de Castellet o el futbol de Sant Joan de Vilatorrada en són alguns exemples. En tercer lloc cal remarcar l’entorn, el Bages te un clima, un escenari i un medi inmillorable per la pràctica esportiva però te molt marge de millora en les instal·lacions, que en alguns casos han quedat obsoletes o subdimensionades per la manca de manteniment i renovació, per exemple, la degradació de la Pista Castell, els insalubres vestidors de les pistes centrals de futbol i rugby del Congost, l’insuficient capacitat del pavelló del Pujolet que limita les possibilitats d’entrenament, i per tant de progrés d’alguns esports, o la manca de pistes poliesportives d’entrenament entre setmana.
En aquesta línia, la nostra ciutat ha seguir fent salut a través de l’esport i l’ajuntament n’ha de ser facilitador a través de l’escolta activa a tots els clubs i associacions esportives per entendre quines son les necessitats presents i quines son les perspectives de futur per tal que els equipaments puguin anar en paral·lel amb les necessitats enlloc de que el consistori actui, exclusivament, de forma reactiva. És necessari, també, destinar partides de manteniment en les instal·lacions actuals per evitar la degradació. Sabem que per l’autoestima i ego de l’alcalde sempre és millor innaugurar, tallar cintes i fer rodes de premsa amb renders futuristes que impresionin però pel ciutadà el millor és cuidar i actualitzar el que ja tenim. Si fem memòria, la Pista Castell és una petita mostra d’aquest fet, ja que es va sacrificar una instal·lació cèntrica per tal d’innaugurar el Complex del Congost enlloc d’afegir aquesta darrera al parc públic i millorar les prestacions de la Pista Castell. En darrer lloc, però no menys important, és necessari aplicar el POUM del 2017 a la zona esportiva del Congost i redissenyar l’entorn per extreure’n totes les potencialitats. Així doncs, es treballaria en facilitar els accessos, concentrar més activitat relacionada amb l’esport i la medicina esportiva, assumir les demandes actuals dels clubs i, en definitiva, permetria donar un salt qualitatiu en l’organització d’esdeveniments que s’hi podrien dur a terme per tal que Manresa pugui ser capital de l’esport.